Fitxa de l'activitat: Puc crear música?

a. Títol de l’activitat: Puc crear música?

b. Descripció dels agents personals:

· Aprenents: un noi i una noia que cursen primer de batxillerat. El noi toca la guitarra des de fa tres anys, però no té coneixements de solfeig; la noia no té coneixements de música.

· Mediador: Carles Pérez, professor de bateria i estudiant de psicopedagogia.

· Tecnologia: accés a internet mitjançant un PC, el programa de creació musical en línia AudioSauna (http://www.audiosauna.com/), els reproductors de música instal·lats al PC i una plataforma musical on poder mostrar les obres (tipus Soundcloud). A més a més utilitzem el correu electrònic per solucionar dubtes i ampliar coneixements.

c. Descripció en una sola frase del problema de partença, ja en termes tecnològics. A més, descripció argumentada de les seves característiques destacant de quin tipus de problema es tracta segons el material en paper de Jonassen:

· Adquirir un aprenentatge significatiu musical utilitzant programes de creació musical en línia. Aquesta activitat es basa en l’aprenentatge de quatre figures rítmiques per aconseguir crear la base d’una cançó sobre la qual es podria continuar treballant per crear tota una peça.

· Agafant les idees de Jonassen es pot dir que és un problema ben estructurat perquè hi ha un objectiu clar i tenim un nombre limitat d’opcions per arribar a la solució. Considero que la complexitat és mitjana perquè el nombre de temes i la seva predictibilitat són aspectes més aviat senzills, però la possibilitat d’interaccions és infinit. Es tracta d’un problema de disseny i el nivell d’abstracció l’aporta el fet d’haver de convertir allò composat en una partitura.

d. Manera com sorgeix o com es planteja el problema dels/als aprenents per tal que els sigui significatiu i que no sembli que una institució els hi imposa sinó que és un problema important per a ells.

· La música forma part de la vida de tothom, és un mitjà d’expressió i un llenguatge amb una estructura pròpia que difereix del verbal, però moltes persones no es veuen amb cor de crear-ne i la veuen com una activitat fora del seu abast simplement perquè no han tingut les eines per crear-la. A més a més, l’aproximació que se’n fa a l’escola té dues deficiències bàsiques: en primer lloc, comença explicant la teoria i pretén que els alumnes comencin interessant-se per la música des d’una partitura; en segon lloc, vol que els alumnes s’interessin per la creació musical amb instruments tan allunyats de la seva realitat com la flauta dolça.

· La idea de la meva activitat és administrar una eina senzilla de composició musical perquè una persona pugui començar composant i aprengui la teoria a través de la pràctica. La utilització de sons ja gravats serveix per obtenir un bon resultat amb relativa rapidesa i tenir un punt de partida que de seguida motivi.

· Ara bé, la teoria, que és la part conceptual avaluable, només vull que sigui un mitjà perquè la persona es vegi amb cor de seguir composant i de fer-se seva la música com a mitjà d’expressió.

e. Context de l’activitat. Aspectes contextuals rellevants per a l’aprenent.

· L’activitat es duu a terme en un context no formal de forma extraescolar. Els alumnes necessiten un PC amb accés a internet, un tutorial sobre com crear música amb el programa i la teoria que l’acompanya. Ens trobem a la primera sessió, i la resta és a través d’internet, per mail i amb videocorreccions.

f. Característiques dels aprenents:

· Hi ha dos aprenents que em serveixen per valorar l’activitat des de dos punts de vista:

o Una noia que no té coneixements de música i que no s’ha interessat per crear-ne, però que n’escolta sovint.
o Un noi que toca la guitarra des de fa tres anys, però que no té coneixements de solfeig.

g. Competències específiques que l’aprenent ha d’assolir o demostrar:

· Pels diferents graus de coneixement que tenen els dos alumnes, he creat dos plans diferents:

· La finalitat de l’alumna que no té coneixements de música és que aprengui les diferències entre quatre figures rítmiques bàsiques: la rodona, la blanca, la negra i la corxera. També que sàpiga quins sons són més adequats per començar un ritme i que acabi creant una base per una cançó.

o Aprendre quatre figures rítmiques
o Saber quins sons són adequats per cada lloc
o Crear una base rítmica
o Escriure la base en una partitura

· Competència: crear la base d’una cançó 4/4.

· En canvi, la finalitat amb l’alumne que sí té coneixements és que aprengui a jugar amb figures rítmiques més complexes, que creï la base per tota una cançó i que la sàpiga escriure en una partitura.

o Aprendre figures rítmiques complexes (tresets)
o Saber quins sons són adequats
o Crear una base rítmica d’una cançó
o Escriure la base en una partitura

Competència: crear una base rítmica complexa que barregi tresets i negres.

h. Continguts:

· Sessió 1 (1’5 hores):

o Explicació del programa i de com col·locar els sons.
o Explicació de la lògica del compàs
o Creació de la base
o Explicació de la teoria que sustenta la base

· Sessió 2 (en línia, per videocorrecció)

o Correcció de la base
o Penjar la base al soundcloud

j. Fonamentació psicopedagògica del disseny i vinculació amb els continguts d’aquesta assignatura. (En què et bases per decidir aquest problema i aquestes tasques? ¿Quina investigació o investigacions empíriques tenim per recolzar aquestes decisions? Cita autors referents en psicopedagogia que sustentin la presa de decisions)

· Rusinek (2004) adverteix que si els alumnes no són capaços d’entendre la música per poder-hi interactuar, estan condemnats a percebre-la sempre com a simples consumidors, una cosa especialment greu si tenim en compte que la música ens rodeja constantment. Ara bé, per començar-la a entendre s’ha d’haver experimentat en algun nivell i no es pot pretendre que les persones s’interessin per una partitura abans de saber identificar els quatre instruments d’una banda de rock.

· L’activitat que presento es basa en l’aprenentatge significatiu perquè proposa un repte pràctic per arribar a una conclusió teòrica. Alhora pretenc que hi hagi un canvi de concepte, ja que l’alumne ha de ser capaç d’analitzar com està feta una cançó corrent.

k. Procediments i criteris d’avaluació. Recomanem utilitzar rúbriques i fins i tot la web rubistar.

· Saber com funciona el programa
· Disseny de la base
· Reconeixement de figures
· Creació de la partitura

l. Previsió de temporització: 3 hores