“Writing
about music is like dancing about architecture”
Frank Zappa
1 Introducció
La música és una disciplina artística amb la
qual gairebé tothom està en contacte. D’entre les utilitats de la música, es
poden destacar l’entreteniment, la cohesió de grups socials, com eina d’estudi,
com a forma d’expressió emocional, com a producte comercial, etc. La relació de
la gent amb la música és tan estreta que moltes persones podrien cantar una
cançó sencera sense tenir cap mena de coneixement teòric sobre música.
L’estudi de la teoria musical a l’educació
obligatòria s’acaba amb l’ESO i les poques coses que s’han après durant els
anys anteriors cauen en l’oblit ràpidament. L’aprofundiment en els coneixements
musicals és una assignatura pendent de l’educació obligatòria, sobretot si
tenim en compte que pràcticament tothom consumeix música. Alguns autors com
Rusinek (2004) afirmen que si les persones no tenen uns coneixements més
profunds sobre música poden esdevenir simples consumidors sense capacitat
d’anàlisi que segueixin el joc de les empreses.
Amb la intenció d’aportar una nova
perspectiva a l’assignatura de música, a continuació presento una activitat
destinada a aprendre música utilitzant l’AudioSauna, un programa de lliure
accés a través d’internet que permet crear música. La idea de l’activitat és
ensenyar les figures rítmiques bàsiques a través de la composició musical. Per
fer-ho parteixo de les idees constructivistes d’autors com Jonassen i pretenc
aconseguir un aprenentatge significatiu que aporti un canvi de conceptual i un
nou model mental que de veritat impliqui un aprenentatge profund d’allò
estudiat. L’activitat comença amb la composició per generar un interès ràpid i
acaba amb un anàlisi teòric perquè els estudiants interioritzin els conceptes.
2 Disseny de l'activitat
2.1 Fitxa
a.
Títol de l’activitat: Puc crear música?
b. Descripció
dels agents personals:
·
Aprenents: un noi i una noia que cursen
primer de batxillerat. El noi toca la guitarra des de fa tres anys, però no té
coneixements de solfeig; la noia no té coneixements de música.
·
Mediador: Carles Pérez, professor de bateria
i estudiant de psicopedagogia.
·
Tecnologia: accés a internet mitjançant un
PC, el programa de creació musical en línia AudioSauna, els reproductors de
música instal·lats al PC i una plataforma musical on poder mostrar les obres (tipus
Soundcloud). A més a més utilitzem el correu electrònic per solucionar dubtes i
ampliar coneixements.
c.
Descripció en una sola frase del problema de partença, ja en termes
tecnològics. A més, descripció argumentada de les seves característiques
destacant de quin tipus de problema es tracta segons el material en paper de
Jonassen:
·
Adquirir un aprenentatge significatiu musical
utilitzant programes de creació musical en línia. Aquesta activitat es basa en
l’aprenentatge de quatre figures rítmiques per aconseguir crear la base d’una
cançó sobre la qual es podria continuar treballant per crear tota una peça.
·
Agafant les idees de Jonassen es pot dir que
és un problema ben estructurat perquè hi ha un objectiu clar i tenim un nombre
limitat d’opcions per arribar a la solució. Considero que la complexitat és
mitjana perquè el nombre de temes i la seva predictibilitat són aspectes més
aviat senzills, però la possibilitat d’interaccions és infinit. Es tracta d’un
problema de disseny i el nivell d’abstracció l’aporta el fet d’haver de
convertir allò composat en una partitura.
d.
Manera com sorgeix o com es planteja el problema dels/als aprenents per tal que
els sigui significatiu i que no sembli que una institució els hi imposa sinó
que és un problema important per a ells.
·
La música forma part de la vida de tothom, és
un mitjà d’expressió i un llenguatge amb una estructura pròpia que difereix del
verbal, però moltes persones no es veuen amb cor de crear-ne i la veuen com una
activitat fora del seu abast simplement perquè no han tingut les eines per
crear-la. A més a més, l’aproximació que se’n fa a l’escola té dues
deficiències bàsiques: en primer lloc, comença explicant la teoria i pretén que
els alumnes comencin interessant-se per la música des d’una partitura; en segon
lloc, vol que els alumnes s’interessin per la creació musical amb instruments
tan allunyats de la seva realitat com la flauta dolça.
·
La idea de la meva activitat és administrar
una eina senzilla de composició musical perquè una persona pugui començar
composant i aprengui la teoria a través de la pràctica. La utilització de sons
ja gravats serveix per obtenir un bon resultat amb relativa rapidesa i tenir un
punt de partida que de seguida motivi.
·
Ara bé, la teoria, que és la part conceptual
avaluable, només vull que sigui un mitjà perquè la persona es vegi amb cor de
seguir composant i de fer-se seva la música com a mitjà d’expressió.
e.
Context de l’activitat. Aspectes contextuals rellevants per a l’aprenent.
·
L’activitat es duu a terme en un context no
formal de forma extraescolar. Els alumnes necessiten un PC amb accés a
internet, un tutorial sobre com crear música amb el programa i la teoria que
l’acompanya. Ens trobem a la primera sessió, i la resta és a través d’internet,
per mail i amb videocorreccions.
f.
Característiques dels aprenents:
·
Hi ha dos aprenents que em serveixen per
valorar l’activitat des de dos punts de vista:
o
Una noia que no té coneixements de música i
que no s’ha interessat per crear-ne, però que n’escolta sovint.
o
Un noi que toca la guitarra des de fa tres
anys, però que no té coneixements de solfeig.
g.
Competències específiques que l’aprenent ha d’assolir o demostrar:
·
Pels diferents graus de coneixement que tenen
els dos alumnes, he creat dos plans diferents:
·
La finalitat de l’alumna que no té
coneixements de música és que aprengui les diferències entre quatre figures
rítmiques bàsiques: la rodona, la blanca, la negra i la corxera. També que
sàpiga quins sons són més adequats per començar un ritme i que acabi creant una
base per una cançó.
o
Aprendre quatre figures rítmiques
o
Saber quins sons són adequats per cada lloc
o
Crear una base rítmica
o
Escriure la base en una partitura
·
Competència: crear la base d’una cançó 4/4.
·
En canvi, la finalitat amb l’alumne que sí té
coneixements és que aprengui a jugar amb figures rítmiques més complexes, que creï
la base per tota una cançó i que la sàpiga escriure en una partitura.
o
Aprendre figures rítmiques complexes
(tresets)
o
Saber quins sons són adequats
o
Crear una base rítmica d’una cançó
o
Escriure la base en una partitura
Competència:
crear una base rítmica complexa que barregi tresets i negres.
h. Continguts:
·
Sessió 1 (1’5 hores):
o
Explicació del programa i de com col·locar
els sons.
o
Explicació de la lògica del compàs
o
Creació de la base
o
Explicació de la teoria que sustenta la base
·
Sessió 2 (en línia, per videocorrecció)
o
Correcció de la base
o
Penjar la base al Soundcloud
j.
Fonamentació psicopedagògica del disseny i vinculació amb els continguts
d’aquesta
assignatura. (En què et bases per decidir aquest problema i aquestes tasques?
¿Quina investigació o investigacions empíriques tenim per recolzar aquestes
decisions? Cita autors referents en psicopedagogia que sustentin la presa de
decisions)
·
Rusinek (2004) adverteix que si els alumnes
no són capaços d’entendre la música per poder-hi interactuar, estan condemnats
a percebre-la sempre com a simples consumidors, una cosa especialment greu si
tenim en compte que la música ens rodeja constantment. Ara bé, per començar-la
a entendre s’ha d’haver experimentat en algun nivell i no es pot pretendre que
les persones s’interessin per una partitura abans de saber identificar els
quatre instruments d’una banda de rock.
·
L’activitat que presento es basa en
l’aprenentatge significatiu perquè proposa un repte pràctic per arribar a una
conclusió teòrica. Alhora pretenc que hi hagi un canvi de concepte, ja que l’alumne
ha de ser capaç d’analitzar com està feta una cançó corrent.
k.
Procediments i criteris d’avaluació. Recomanem utilitzar rúbriques i fins i tot
la web rubistar.
·
Saber com funciona el programa
·
Disseny de la base
·
Reconeixement de figures
·
Creació de la partitura
l. Previsió de temporització: 3 hores
2.2 Ampliació de la fitxa inicial
Gabriel Rusinek, en el seu article anomenat Aprendizaje
musical significativo, aporta dues propostes sobre l’aprenentatge
musical significatiu. D’una banda afirma que “el conocimiento conceptual sobre
música será significativo si está vinculado a de manera no trivial con el
evento que denota”, o sigui, que la significació l’aportaran
elements com la creació, l’execució i l’anàlisi auditiu. D’altra banda, també destaca “los
significados atribuidos a experiencias musicales vividas, como procedimientos
de aprendizaje”.
Finalment, la conclusió que treu és que si “para
establecer una relación no trivial entre conocimiento y experiencia musical es
necesario hacer un esfuerzo, tenemos que comprender cuáles son las motivaciones
que llevan a nuestros alumnos a decidir hacerlo”.
Aquesta conclusió té molt a veure amb un dels principis de l’aprenentatge
constructiu, que presento a continuació.
Principis de l’aprenentatge significatiu en
relació a l’activitat:
·
Actiu: aconseguir que els estudiants es
comprometin amb el resultat final de l’activitat, o sigui, saber què els motiva
a estudiar música per potenciar-ho.
·
Constructiu: partir dels coneixements
musicals i matemàtics previs de l’estudiant.
·
Col·laboratiu: (en un grup de més persones)
creació de grups per crear música.
·
Intencional: aconseguir que els estudiants
vulguin adquirir el coneixement musical perquè la música és una disciplina amb
la qual estan en contacte.
·
Conversacional: cada comunitat, grup social,
o tribu urbana té el seu tipus de música i aquesta pot construir coneixement en
tots els contextos. A més a més les peces es poden compartir fàcilment a les
xarxes socials, un acte que també crea interacció entre la peça i la resta de
persones.
·
Contextualitzat: la utilització de
simulacions de sons reals facilita la relació de l’activitat amb el món real.
·
Reflexiu: la plasmació teòrica d’allò que
s’ha après a la pràctica facilita la reflexió entorn la música.
Gràcies a aquestes característiques
l’activitat ha de provocar un canvi conceptual en l’estudiant, i considero que
aquest canvi és possible en música perquè la majoria de persones escolten
música, i moltes fins i tot se saben cançons de memòria. Per tant, part de la
gent té certa informació interioritzada i l’únic que ha de fer és posar nom i
ordenar conceptes. A més a més, alguns autors defensen que tots tenim
capacitats musicals innates (Kurt Pahlen, 1961).
Aquesta activitat en concret, que tracta de
figures rítmiques, vol aconseguir que l’alumne entengui la lògica de la divisió
de compassos perquè arribi un moment en què ell mateix sigui prou autònom com
per treure conclusions o per utilitzar el programa de l’activitat (AudioSauna)
per arribar a una conclusió.
Un dels canvis principals que he sumat amb la
implementació de l’activitat és fer que els alumnes fessin una base rítmica
sense la meva ajuda dos dies després de la sessió. Això m’ha permès valorar si
havien après el funcionament del programa i comprovar si després continuarien
fent servir el programa. A més a més servia d’autoavaluació, ja que de seguida
podien veure si els sortia o no el que havíem après,
L’altre canvi ha estat passar una partitura
rítmica i fer que l’escrivissin al programa. Aquest exercici volia emfatitzar
la part teòrica de l’activitat, ja que, tal i com avisa Rusinek, sense aquesta
teoria l’estudiant no serà mai capaç d’analitzar la música amb independència.
A més a més he creat un petit qüestionari per
conèixer l’opinió dels estudiants.
A nivell tecnològic he introduït el programa
en línia Noteflight, que permet escriure partitures. Per fer la rúbrica m’he
basat en una plantilla del web Rubistar, però en general l’he confeccionat jo
perquè no n’hi havia cap adaptada a les meves necessitats. I per fer la
videocorrecció he utilitzat l’Active Presenter.
3 Mapa conceptual
Aquest mapa conceptual mostra la ubicació de l’activitat en relació als conceptes estudiats.
4 Procés d’implementació
Primerament vaig fer una investigació per
saber que quin programa m’anava millor pels meus propòsits: d’entre el
Soundation, Soundtrap, AudioSauna, Ujam, Audiotool, ButtonBass, Beatlab, em vaig
decantar per AudioSauna perquè era el que m’anava millor per l’exercici.
Amb els dos estudiants vaig començar per obrir
el programa i per ensenyar les funcions bàsiques per desenvolupar una base:
1.
Concepte general: es tracta de triar sons,
ordenar-los i combinar-los perquè sonin en el moment que vols, i així crear la
base.
2.
Hi ha tres elements principals:
a.
El teclat: des del teclat es pot triar quin
instrument es vol emular. Es pot triar entre una àmplia gamma i es pot
manipular amb efectes. Cada instrument té el seu propi teclat.
Captura
teclat
b.
El control de volum: cada instrument o teclat
equival a un control de la part inferior.
Per tant, s’ha de seleccionar el que vols posar a la quadrícula per
incorporar-lo a la cançó.
Captura Control volum
c.
La quadrícula: és equivalent a la partitura.
Després de seleccionar quin instrument es vol utilitzar, es selecciona la icona
del bolígraf i s’escriu a sobre la quadrícula. Quan es posa play, una barra
avança des de la part esquerra de la pantalla per indicar què sona en cada
moment.
Captura
Quadrícula
Com ja vaig comentar a la fitxa, els dos
alumnes tenien diferents nivells de coneixement musical previs a l’activitat i,
encara que els continguts i els objectius ja estaven adaptats als respectius
nivells, vaig adonar-me que havia de fer més canvis. A continuació exposo el procés de cada alumne.
4.1 Cristina
Objectius:
o
Aprendre quatre figures rítmiques
o
Saber quins sons són adequats per cada lloc
o
Crear una base rítmica
o
Escriure la base en una partitura
o
Passar una partitura al programa
Gràcies al fet de ser una nadiua digital, la
Cristina de seguida es va adaptar al funcionament del programa. Ara bé, com que
no volia perdre el seu interès i com que ella no havia creat mai música i no
recordava res de les classes, de seguida vam escriure algunes notes i així vam
tenir un resultat ràpid. En aquest punt vam investigar quin so normalment queda
bé a cada lloc:
- Bombo a negres
- Caixa al tercer o al segon i al quart temps
- Xarles a semicorxeres continuat per portar el ritme
Després vaig deixar que ella mateixa fes
proves i que triés què li sonava bé. En aquest moment em vaig adonar d’algunes
deficiències del programa que exposo a l’apartat Avaluació de la tecnologia del disseny.
Quan ja vam haver aconseguit una base rítmica
interessant vaig explicar la lògica dels compassos en pantalla, o sigui, la divisió de cada
compàs per crear les figures rítmiques, que també vaig acompanyar d’una
il·lustració.
Captura
Figures rítmiques
Al final de la sessió li vaig demanar que
escrivís la següent partitura amb el programa.
Al cap de dos dies, sense haver-la avisat que
ho faria, li vaig demanar que em tornés a fer una base i que em respongués un
petit qüestionari. El resultat de la base no va ser l’esperat perquè no
reproduïa el que havíem fet, però en canvi va incorporar un factor aleatori que
em va semblar interessant. Pel que em va explicar la Cristina, quan es va posar
a fer la creació no recordava com fer-ho, i el fet que el programa fos en
anglès no la va ajudar. Vaig optar per fer una videocorrecció (que li vaig
passar per Dropbox però que aquí presento amb un enllaç de Youtube:
Després de tornar-hi el resultat va ser aquest:
Després de tornar-hi el resultat va ser aquest:
4.2 Roger
·
Saber quins sons són adequats
·
Crear la base rítmica d’una cançó
·
Escriure la base en una partitura
Amb en Roger l’inici de la sessió va ser
igual que l’anterior, tot i que el procés va ser més ràpid gràcies a haver
creat música. Tampoc no va presentar cap problema per identificar quin so era
més adequat per a cada posició i la base inicial va estar feta ràpidament.
Tot i que ell no recordava els valors de les
figures rítmiques, el fet de tenir el compàs interioritzat gràcies a tocar va
fer que fos fàcil reconèixer-les i identificar-les amb el seu espai dins de la
quadrícula. Abans de la sessió ja havia suposat que amb ell podria complicar
més el temari i per això havia optat per presentar figures amb punt, que suma
la meitat del seu valor a la figura rítmica.
La transcripció que li vaig demanar va ser
aquesta:
L’exercici
que vaig demanar que fes sol va ser aquest:
5 Avaluació de l’aprenentatge aconseguit
·
Saber com funciona el programa
·
Disseny de la base
·
Reconeixement de figures
·
Creació de la partitura
·
Plasmació de partitura al programa
5.1 Rúbrica
Categoria
|
3
|
2
|
1
|
0
|
Compàs
i ritme
|
Totes
les indicacions de compàs tenen el número correcte de pulsacions i es
reconeixen la varietat de ritmes: rodones, blanques, negres i corxeres.
|
El 80%
de les indicacions de compàs tenen el número correcte de pulsacions i es
reconeixen la varietat de ritmes: rodones, blanques, negres i corxeres.
|
El 65%
de les indicacions de compàs tenen el número correcte de pulsacions i es
reconeixen la varietat de ritmes: rodones, blanques, negres i corxeres.
|
Menys
de la meitat de les indicacions de compàs tenen el número correcte de pulsacions
i es reconeixen la varietat de ritmes: rodones, blanques, negres i corxeres.
|
Composició
|
La
composició és creativa, nítida de llegir i inclou tots els elements
requerits.
|
La
composició és una mica creativa i llegible. La majoria dels elements requerits
hi són presents.
|
La
composició és simple i poc llegible. Com a mínim la meitat dels elements
requerits hi són presents.
|
La
composició no està completa i és difícil de llegir. necessita una revisió.
|
Utilització
del programa
|
Tots
els elements del programa s’han utilitzat correctament: triar un so, afegir
una pista, escriure la nota i guardar el resultat.
|
El 80%
dels elements del programa s’han utilitzat correctament: triar un so, afegir
una pista, escriure la nota i guardar el resultat.
|
El 65%
dels elements del programa s’han utilitzat correctament: triar un so, afegir
una pista, escriure la nota i guardar el resultat.
|
Menys
de la meitat dels elements del programa s’han utilitzat correctament: triar
un so, afegir una pista, escriure la nota i guardar el resultat.
|
5.2 Cristina
Categoria
|
3
|
2
|
1
|
0
|
Compàs
i ritme
|
x
|
|||
Composició
|
x
|
|||
Utilització
del programa
|
x
|
No va tenir problemes per transcriure les
figures rítmiques amb el programa, però a l’hora de fer servir el programa es
va perdre. La composició no va ser adequada perquè no sabia com crear noves
pistes i no va poder fer la base.
Qüestionari contestat per la Cristina:
—Creus que així aprendries millor els compassos?
—Potser sí,
però crec que has de saber-ne una mica perquè si no és complicat.
—Creus que ensenyar música així a l’escola seria
interessant? Per què?
—Sí, ja que
és una altre manera d'aprendre, i més avui en dia que les tecnologies s'utilitzen per tot.
—T’ha motivat a fer música?
—Sí, és
divertit.
—Tornaries a fer servir el programa?
—Sí, m'ha
agradat.
—Faries servir un programa com aquest però millorat?
—Penso que
per una persona que no sap res de música aquest ja està bé.
5.3 Roger
Categoria
|
3
|
2
|
1
|
0
|
Compàs
i ritme
|
x
|
|||
Composició
|
x
|
|||
Utilització
del programa
|
x
|
Els resultats d’en Roger van ser excel·lents,
tot i que segurament el temari era massa fàcil. Més tard em va confessar que el
programa s’assemblava a un videojoc que també servia per crear música i que per
això li havia estat fàcil.
Qüestionari contestat per en Roger:
—Creus que així aprendries millor els compassos?
—Sí, perquè estan clarament dividits.
—Creus que ensenyar música així a l’escola seria
interessant? Per què?
—Sí, perquè es pot aprendre igualment teoria de la
música però d'una forma més atractiva.
—T’ha motivat a fer música?
—Sí, ja que aquesta eina m'obre moltes portes de cara
a la composició pròpia.
—Tornaries a fer servir el programa?
—El tornaria a fer servir com a últim recurs, ja que
crec que és millor utilitzar un de més avançat que et puguis descarregar.
—Faries servir un programa com aquest però millorat?
—Sí, seria millor tenir més eines a l'abast i no fer
les teves composicions amb un programa tan senzill.
Els dos alumnes han après el valor de les
figures rítmiques, però només un el funcionament del programa. Aquest aspecte
crec que es podria superar si el programa estigués en català i amb una mica més
d’insistència. Tant per la meva sensació com per la resposta de la Cristina,
m’he adonat que si es tenen uns coneixements previs és més fàcil que
l’activitat generi un interès. En realitat és una cosa evident perquè si una
persona s’ha molestat en aprendre a tocar la guitarra està clar que té una
motivació per la música. Igualment això suposa un error en la planificació de
l’activitat perquè una de les bases de l’aprenentatge significatiu és aconseguir
que sigui actiu.
També cal tenir en compte, però, que la
Cristina ha pogut crear la base d’una cançó per primera vegada a la seva vida i
que ha aconseguit distingir els elements característics d’una base rítmica.
També ha tingut un impuls creatiu, que per mi suposa un èxit. És cert que si
continua utilitzant el programa es basarà en el mètode de l’assaig-error, però
amb una eina així aquesta mètode és motivant pels resultats ràpids.
En Roger, gràcies al que a sabia, ha pogut
anar més enllà i el problema és que el programa ens ha limitat per no poder
incorporar tresets i perquè els sons són massa artificials per combinar amb la
guitarra. Al final em va demanar que li passés un programa més professional per
poder continuar amb la composició rítmica.
En general considero que el nivell exigit ha estat
massa baix i que hauria d’haver complicat més el temari o ho hauria d’haver
aplicat a estudiants més joves. La divisió de la quadrícula i les figures
rítmiques és molt evident per a estudiants de batxillerat. Ara bé, també penso
que si ha estat tan fàcil potser és que la representació visual dels temps
ajuda a comprendre de manera més clara.
6 Avaluació tecnològica del disseny
L’AudioSauna presenta deficiències
d’usabilitat per aspectes com que esborrar les notes sigui lent, que a l’hora
de copiar i enganxar costi encertar el lloc correcte, o que costi moure les
notes en espais reduïts. A més a més, per a usuaris avançats és massa limitat i
no permet fer canvis de compàs o figures com tresets.
Que no estigui en català també és un problema
perquè qui no està familiaritzat amb termes com hi-hat, snare o drum no pot
saber què és cada so i els ha d’anar provant, de manera que es perd temps. Ja
per acabar, que cada cop que s’obri tingui activats el delay i la reverb també
pot molestar a una persona que no els vulgui i que no sàpiga com
desactivar-los.
Ara bé, també cal considerar que és un
programa en línia i d’accés lliure, dos elements clau per poder-lo utilitzar en
un context escolar. Considero que la seva implementació en una classe de música
podria ser molt interessant perquè és atractiu, ràpid i clar.
7 Conclusions
L’aprenentatge significatiu parteix d’un
repte més aviat pràctic per arribar a conclusions teòriques, però que aquest
repte sigui prou motivador és una tasca complicada. Un dels problemes que ha
presentat l’activitat quan l’he elaborat amb una persona que no sabia música és
que no li ha trobat una utilitat i si hagués de millorar-la per crear més
interès en la Cristina partiria d’una cançó que a ella li agradés i
n’intentaria reproduir la base rítmica. D’aquesta manera la seva creació tindria
una aplicació directa. Ella mateixa al qüestionari destaca que el programa seria
millor per una persona que sabés una mica de música, una opinió que l’activitat
hauria de canviar.
L’experiència amb en Roger ha estat
satisfactòria, tot i que el programa ens ha limitat. Ara bé, tot i això reitero
que el fet de ser gratuït i en línia em sembla fonamental, i a més a més
ofereix prou possibilitats com per estudiar bona part del currículum de
l’assignatura de música.
Considero que la implementació d’aquest tipus
de programes es aconsellable a l’assignatura de música d’ESO. Són una eina que
utilitzen els professionals per projectar les seves idees quan no tenen
instruments a l’abast i fan la música accessible a tothom gràcies a la
representació gràfica de les notes (amb el teclat de piano) i dels temps (amb
la quadrícula). A més a més, la possibilitat de poder triar sons també ofereix
una gran gamma de possibilitats i cada persona pot triar amb quin so se sent
més còmode per estudiar.
Està clar que una persona no aprendrà a tocar
un instrument a través d’un programa de PC, però l’activitat no tractava
d’això. He intentat aplicar les dues idees de la tesi de Rusenek: combinar
l’exercici musical amb la teoria per saber si la teoria musical es pot ensenyar
de manera més òptima amb l’ajuda d’un programa i de saber si utilitzar-lo pot
fomentar la creativitat, dues premisses que he pogut demostrar.
8 Bibliografia
·
CABRERO, J. (2002). Noves tecnologies de la informació. Barcelona: Fundació
Universitat Oberta de Catalunya. Mòdul 1 i 3.
·
DOMÈNECH, M.; TIRADO,
F.J. (2002). Ciència, tecnologia i societat. Barcelona: Fundació Universitat Oberta de
Catalunya. Disponible a:
·
JONASSEN, D.H. (2003) TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista. Barcelona: Fundació
Universitat Oberta de Catalunya.
·
JONASSEN, D.H; WILSON, B.G (1999).
Learning With technology: A constructivist perspective. Columbus, OH:
Merrill-Prentice Hall.
·
RUSINEK, G (2004) Aprendizaje musical significativo. Revista Electrónica Complutense de
Investigación en Educación Musical, Volumen I (5)
·
PRIETO TRANCÓN, N.M. (2002) Aprendizaje significativo a través de la experiencia musical. Directora:
Dra. Mirta Marcela González Barroso. Oviedo: Universidad de Oviedo. Facultad de
Formación del Profesorado y Educación.
8.1 Recursos electrònics
Active
Presenter: http://atomisystems.com/activepresenter/
AudioSauna:
http://www.audiosauna.com/
Noteflight: https://www.noteflight.com/login
Rubistar:
http://rubistar.4teachers.org/index.php
Soundcloud: https://soundcloud.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada